La floculació és un procés bàsic utilitzat per promoure l’agregació de partícules petites en un líquid o solució per formar grups més grans anomenats flocs.
El procés s’aconsegueix generalment mitjançant l’addició de productes químics especialitzats anomenats flocculants, que promouen l’agrupament de partícules i ajuda en la col·lisió i la fixació de partícules. La floculació és important en moltes indústries i sistemes naturals per separar els sòlids dels líquids i purificar l’aigua i altres líquids.
Classificació de floculants
1 、 Floculant inorgànic
Els flocculants inorgànics tenen principalment dues categories principals: el sistema de sal de ferro i el sistema de sal d’alumini, que es poden dividir en sistema d’àcid clorhídric i sistema d’àcid sulfúric segons la composició anionica, i es pot dividir en dues categories principals: sistema de baix pes molecular i alt pes molecular molecular Sistema segons el pes molecular relatiu.
2 、 Floculant de polímer orgànic
En comparació amb els floculants de polímer inorgànica, els floculants de polímer orgànic tenen menys dosificació, floculació més ràpida, menys influència per sals coexistents, valor de pH i temperatura de les aigües residuals, menys quantitat de fangs generats i estalvien aigua. Actualment, els floculants de polímer orgànic es divideixen principalment en dues categories, és a dir, floculants de polímers orgànics sintètics i floculants de polímer modificats naturals.
3 、 Floculant microbià
El floculant microbià és una nova generació de floculants amb alta eficiència, no toxicitat, sense contaminació secundària, degradació d’auto-degradació i àmplia gamma d’ús.
4 、 Floculant compost
En els darrers anys, els investigadors han constatat que els floculants compostos mostren efectes millors que el floculant únic quan es tracta de sistemes dispersos complexos i estables com les aigües residuals. En termes de composició química, es poden dividir àmpliament en dues categories: floculants compostos inorgànics/orgànics i floculants compostos inorgànics.
La producció d'enzims convencionals es produeix principalment a mà, fermentació a mà, a mà, la companyia a cada pas del procés s'utilitza tecnologia i equipament autònom per automatitzar la producció. D'altra banda, la producció d'enzims convencionals han adoptat una tecnologia de fermentació, l'enzim sovint degusta molèsties, agre i altres problemes, he produït utilitzant una varietat d'enzims, tecnologia de fermentació de graus probiòtics, fermentació en diferents moments amb diferents soques i dues o tres vegades a través de La fermentació, enzims tan sabor pur, nutrients equilibrats amb streptozotocina.
